FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Discurs pronunciat en públic. Una oració fúnebre. L'oració inaugural. Forma lingüística delimitada per dues pauses que té independència sintàctica i, des d'un punt de vista estructural, normalment consta d'un subjecte i un predicat. Oració [...]
Supracategoria gramatical, semàntica i pragmàtica que constitueix la unitat funcional fonamental del text i la seva estructura mínima i s'actualitza en modalitats que sistematitzen la representació del món i les intencions de l'emissor. Des del punt de vista gramatical, l'oració és una unitat [...]
f 1 oración. Resar una oració, rezar una oración. 2 [discurs] oración, discurso m. 3 gram oración. Parts de l'oració, partes de la oración. 4 pl crist oraciones. 5 oració de salmaire oración de ciego. 6 oració dominical [parenostre] oración dominical, padrenuestro. 7 trencar les oracions fig [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. Invocació a Déu. Invocació a les muses. jaculatòria obsecració, oració fervent, conjurant Déu o en nom de Déu. meditació, oració mental. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
l'hora de pronominalitzar-lo:
1. En l'oració Deixaré que en Miquel treballi, el sintagma nominal en Miquel és el subjecte de l'oració subordinada. A l'oració d'infinitiu equivalent, Deixaré treballar en Miquel, aquest sintagma nominal pren la forma de complement directe, i per això no ha de dur la [...]